dissabte, 10 de maig de 2008

Conferència a Ontinyent: l'evolució del clima a les terres valencianes

Dins de les activitats relacionades amb el cicle Sostenibilitat2008Ontinyent, Maria José Estrela (directora adjunta del CEAMET) presentarà aquest pròxim dijous 15 de Maig les dades històriques i els resultats de les seues investigacions per plantejar els escenaris pluviomètrics i climàtics possibles a un termini mitjà i llarg a conseqüència de l'escalfament del planeta per l'efecte hivernacle.

La conferència tindrà lloc el dijous 15 de Maig a les 19,30 hores al saló d'actes del Conservatori Professional de Música d'Ontinyent, situat a la plaça de la Coronació nº 27.


Edite el divendres 16: transcric un resum molt esquemàtic de les idees que va exposar Estrela a la conferència (molt interessant però amb molt poca assistència: 1o persones... trist i lamentable...)
  • La quantitat total de precipitacions a la conca mediterrània, i evidentment al territori valencià, segons sèries dels últims 50 anys, tendeix a la baixa.
  • Al territori valencià, destaquen dos zones amb precipitacions clarament més abundoses (interior nord de Castelló i la Marina/la Safor) i un altra amb dèficit (el sud d'Alacant).
  • L'aigua procedent de la boira està poc estudiada i podria aprofitar-se de diverses maneres (pot indicar llocs més idonis per efectuar repoblacions forestals).
  • No cal un mecanisme de tipus "gota freda" per provocar pluges torrencials, que s'han incrementat en la tardor i, sobretot en la primavera, com hem pogut comprovar els últims anys.
  • Per zones, s'ha detectat una disminució de la precipitació a l'interior i un augment al litoral, principalment de tipus torrencial i per tant poc aprofitable i més erosiu.
  • La precipitació que aporten els sistemes frontals que entren des de l'Atlàntic també ha baixat, tant al litoral com a l'interior.
  • Cada vegada es produeixen menys tronades, i a més tendeixen a produir-se més tard.
  • Amb tot això, l'escenari de futur previsible és: augment de la sequera a l'interior per la disminució de la precipitació i un augment de la torrencialitat i l'erosió a la zona pròxima al litoral.
  • Per què es produeix tot això? Utilitzant "marcadors" s'ha estudiat l'evolució de les diferents masses d'aire a l'estiu en una situació sinòptica típica (altes pressions i baixa tèrmica a la península Ibèrica), sotmeses al règim de brises a les nostres costes. Conclusió: el període de renovació de les masses d'aire és molt alt i se situa en uns 5 dies (ve a ser d'unes 3 hores a Anglaterra!). De fet es necessiten de 7 a 10 dies per renovar el 80% de l'aire. Això provoca que la brisa guanye temperatura però no humitat, amb la qual cosa puja l'umbral de condensació i no es dispara el mecanisme que provoca les tempestes. S'ha comprovat experimentalment que eixe vapor d'aigua s'acumula sobre el mar, i és el causant d'un notable efecte hivernacle (major que el del CO2) que recalfa el Mediterrani. Amb l'arribada de l'aire fred de la tardor es disparen les pluges torrencials. Encara més: les últimes investigacions mostren que les inundacions estiuenques que s'estan produint els últims anys a l'Europa Central no tenen un origen atlàntic, sinó que serien un efecte més d'este fenomen que acabe de descriure. El canvi en els usos del sol i la desaparició de vegetació en el nostre territori podrien explicar la pèrdua d'eixa humitat que a l'estiu podria ajudar a formar les tempestes.
  • Les últimes investigacions s'estan centrant en els canvis en la salinitat de l'aigua del mediterrani que provoca el fenomen anterior, que passaria a l'Atlàntic a través de l'estret de Gibraltar i faria canviar més del que ens pensem l'índex NAO, amb una clara influència sobre la formació de les borrasques atlàntiques.