dimecres, 30 de juny del 2010

Pluviometria dels 6 primers mesos del 2010

Arribats al 30 de juny, cal fer una ràpida anàlisi pluviomètrica d'estos mesos que portem d'any.

Podem afirmar que portem un superàvit d'uns 100 mm (un 15%) sobre el promig dels últims anys, que vindria a ser de 300 mm recollits entre l'1 de gener i el 30 de juny. En concret, s'han recollit a l'observatori del Llombo 389,7 mm, una xifra excel·lent, i que és fins i tot superior en altres observatoris del terme. Una quantitat que permet afrontar amb relativa "tranquil·litat" els mesos més eixuts de l'any.

Destaca clarament el mes de gener, que amb 150,8 mm va triplicar la xifra habitual de precipitació. La resta de mesos, si fa no fa, s'han recollit quantitats pròximes a la mitjana, superant tots ells els 30 mm.

Pel que fa a l'anomenat any hidrològic (que comença l'1 de setembre), la xifra assolida és de 824,3 mm, també un 15% superior al promig anual d'uns 570 mm, gràcies a un extraordinari setembre (311,8 mm) i un plujós desembre (110,2 mm). Es confirma així que ens trobem en el quart any de superàvit pel que fa a precipitacions, lluny d'algun comentari pseudocientífic que pronosticava que entraríem, fa un parell d'anys, en un període sec.

Tot seguit podeu trobar la precipitació mes a mes dels últims anys a l'observatori del Llombo, per tal que pugueu traure les vostres conclusions:

diumenge, 27 de juny del 2010

Ha arribat l'estiu?

És la pregunta que molta gent es fa quan estem a punt d'acabar el mes de juny. Per la data és evident que sí, però termomètricament cal dir que no ho sembla.

L'alarma va saltar al començament de mes, quan el termòmetre superava amb escreix els 30º i s'apropava perillosament als 35º. Però això no implicava, és clar, que a partir d'eixe moment la calor no ens abandonaria. I als fets ens hem de remetre: van arribar ruixats i temperatures baixes per a l'època, i només a partir del dia 20 hem gaudit d'un oratge ben tranquil. Ara bé, el termòmetre no acaba de despegar: les màximes no ultrapassen la barrera psicològica dels 30º, i les mínimes es mouen al voltant dels 15º, amb la qual cosa dormir esdevé una autèntica delícia a estes alçades d'any. A més, ens hem lliurat d'invasions càlides del sud, i les brises refresquen de dia i de nit.

Encara a uns dies de l'acabament del mes i de fer l'estudi mensual corresponent, la temperatura mitjana es manté lleugerament més baixa que la dels últims anys, però res anormal. Així que gaudirem d'este oratge envejable, de la llargària del dia i de la fresqueta nocturna, però això sí, protegint-nos adequadament la pell d'un sol perillós que crema.

dimarts, 8 de juny del 2010

Miniforats d'ozó sobre el nostre territori

Ahir, diversos mitjans de comunicació es feien ressò d'una investigació coordinada per la Universitat de València, segons la qual s'han descobert forats en la capa d'ozó durant l'hivern en les jornades de cel clar, provocats per la mateixa circulació atmosfèrica. Així ho detallava l'agència Europa Press:

Una investigació coordinada per la Universitat de València (UV) ha revelat la formació de petits forats d'ozó estratosfèric de curta durada sobre el territori valencià que disparen els índexs de radiació ultraviolada i, al mateix temps, incrementen el risc de cremades solars, ha informat hui la institució acadèmica en un comunicat.

Els científics van descobrir la formació de 24 miniforats d'ozó, després d'analitzar totes les jornades amb cel clar de huit anys, del període 2000-2007. A més, estos episodis d'estrenyiment de la capa atmosfèrica protectora dels rajos solars més nocius per als éssers vius tan sols es van estendre entre un i dos dies, mentre que es van produir durant els mesos d'hivern i també van arribar a part de la península Ibèrica.Els resultats d'este treball --que acaba de publicar en línia la revista 'International Journal of Climatology'-- mostren que la reducció temporal de la capa d'ozó, entre un 9 i un 39%, pot augmentar la incidència de la radiació ultraviolada entre un 13 i un 49%.

A diferència de la reducció de la capa d'ozó estratosfèric --a uns 25 quilòmetres d'altitud-- a la zona antàrtica, afavorida per l'emissió de gasos clorofluorurs (CFC) i més habitual durant la tardor (primavera austral), els miniforats d'ozó més destacats es produïxen durant l'hivern (gairebé el 60%), segons les conclusions de la investigació desenvolupada per la Universitat de València, l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), el Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrània (CEAM) i la Universitat Politècnica de València.

Per la seua banda, l'origen d'este fenomen es troba en la mateixa circulació atmosfèrica, és a dir, no està determinat per la contaminació química generada per activitats humanes.

"Estos miniforats de la capa d'ozó estratosfèrica, que afecten tota la Península Ibèrica, són causats per l'existència d'anticiclons anòmals sobre les illes Açores, que envien masses d'aire de llarg recorregut procedents del Carib cap al nostre territori", argumenta el coordinador d'aquest treball, José Antonio Martínez, catedràtic de Física de la Terra i Termodinàmica de la Facultat de Física.

La Universitat de València estudia la radiació ultraviolada a nivell del terra amb la finalitat de millorar les prediccions dels índexs UV "sempre amb vista als efectes que puguen tindre este tipus de llamps sobre la salut humana, particularment en molèsties com l'eritema o cremada solar, uns estudis que també realitzem en col·laboració amb el Servici de Dermatologia de l'Hospital General Universitari de València", apunten Martínez i María Pilar Utrillas.

L'Agència Estatal de Meteorologia, al seu torn, ressalta que els miniforats de la capa d'ozó en la vertical de la Comunitat Valenciana més rellevants "es van detectar entre novembre i març, quan la radiació ultraviolada és poc significativa", afirmen Jose Àngel Núñez i Jorge Tamayo.

Tot i això, "si canvien els patrons climàtics de circulació atmosfèrica, a causa de processos com l'escalfament global, estes dades sobre miniforats seran fonamentals per a elaborar mapes de predicció de risc i avisos especials sobre índexs de radiació ultraviolada més elevada del normal", agreguen Núñez i Tamayo.

Este treball ha estat finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (Micinn), mitjançant els Projectes 'Graccie (CSD2007-00067, Consolideringenio 2010 Program)' i CGL2007-60648; mentre que la col·laboració de A. R. Esteve ha estat possible per una beca (BES-2006-12521) del Micinn. Per part seua, el CEAM està finançat per la Generalitat Valenciana i Bancaixa.

El treball d'investigació podeu trobar-lo ací.

dijous, 3 de juny del 2010

Vesprada de tempestes

Encara que alguns models meteorològics mostraven la possibilitat de certa activitat tempestuosa per l'interior del territori valencià (més bé cap al nord), la veritat és que eixa activitat ha sigut notable i fins i tot l'AEMET s'ha vist obligada a activar l'alerta de nivell groc cap a les 16:30.

L'activitat elèctrica que ha acompanyat les tempestes ha sigut important, i ha arribat a ploure de forma torrencial durant alguns minuts (fins a 148 mm/h a l'estació del Llombo), recollint-se en molts casos entre 10-15 mm en uns 20-30 minuts. Es donava el cas de cortines d'aigua impressionants i a pocs metres no plovia gens ni miqueta.

Algunes quantitats recollides esta vesprada en observatoris de la zona:

Ontinyent - La Solana: 29,45 mm
Beneixama (SAIH): 22 mm
Ontinyent (Serra Grossa): 21 mm
Alcoi - Pas de Benissaidó: 16,8 mm
Fontanars - Torrevellisca: 16,2 mm
Ontinyent - Llombo: 14,8 mm
Beneixama: 14 mm
Ontinyent - Sud: 13,8 mm
Fontanars dels Alforins: 13,4 mm
Alcoi (SAIH): 13,2 mm
Ontinyent - Germanies: 12,7 mm
Moixent: 12,4 mm
La Font de la Figuera: 11,9 mm
Otos: 11,8 mm
Onil - Camí dels Pous: 10,4 mm

(gràcies, Adrià).

dimarts, 1 de juny del 2010

Resum de maig de 2010

El dia que comença l'estiu meteorològic (1 de juny) toca fer un repàs al que ha sigut la meteorologia del maig que tot just hem deixat arrere.

Recordem que va començar fred, amb ruixats i temps insegur; va continuar amb un bon grapat de dies anticiclònics, clars i temperatures a ratlla, tònica interrompuda per unes tempestes que van deixar pas a temperatures de ple estiu per acabar el mes. Les precipitacions s'han mantingut en els valors habituals per a l'època (fregant els 50 litres per metre quadrat), i la temperatura mitjana també (17,2ºC).

Temperatura mitjana clàssica: 17,2ºC
Temperatura mitjana deuminutària: 17,1ºC
Temperatura màxima mensual: 34,2ºC (dia 31)
Temperatura mitjana de les màximes: 23,3ºC
Temperatura mínima mensual: 6,3ºC (dia 6)
Temperatura mitjana de les mínimes: 11,0ºC

Dies amb màxima > 30ºC: 2
Dies amb màxima < 15ºC: 3
Dies amb mínima > 15ºC: 3
Dies amb mínima < 10ºC: 10

Humitat relativa mitjana: 56,0%
Humitat relativa màxima mensual: 94% (dia 3)
Humitat relativa mínima mensual: 18% (dia 6)

Pressió atmosfèrica mitjana: 1014,3 hPa
Pressió atmosfèrica màxima mensual: 1025,8 hPa (dia 18)
Pressió atmosfèrica mínima mensual: 1002,7 hPa (dia 7)

Velocitat mitjana del vent: 4,7 km/h
Ratxa màxima mensual: 55 km/h (dia 13)
Velocitat dominant: OSO

Màxima radiació solar: 1470 W/m2 (dia 5)
Hores de sol: 322,6

Precipitació mensual: 47,6 mm (promig AEMET: 51,0 mm)
Dies de precipitació apreciable: 13
Dies de precipitació inapreciable: 2
Precipitació anual acumulada: 358,1 mm.

Més informació al fòrum meteontinyent.