dimarts, 8 de juny de 2010

Miniforats d'ozó sobre el nostre territori

Ahir, diversos mitjans de comunicació es feien ressò d'una investigació coordinada per la Universitat de València, segons la qual s'han descobert forats en la capa d'ozó durant l'hivern en les jornades de cel clar, provocats per la mateixa circulació atmosfèrica. Així ho detallava l'agència Europa Press:

Una investigació coordinada per la Universitat de València (UV) ha revelat la formació de petits forats d'ozó estratosfèric de curta durada sobre el territori valencià que disparen els índexs de radiació ultraviolada i, al mateix temps, incrementen el risc de cremades solars, ha informat hui la institució acadèmica en un comunicat.

Els científics van descobrir la formació de 24 miniforats d'ozó, després d'analitzar totes les jornades amb cel clar de huit anys, del període 2000-2007. A més, estos episodis d'estrenyiment de la capa atmosfèrica protectora dels rajos solars més nocius per als éssers vius tan sols es van estendre entre un i dos dies, mentre que es van produir durant els mesos d'hivern i també van arribar a part de la península Ibèrica.Els resultats d'este treball --que acaba de publicar en línia la revista 'International Journal of Climatology'-- mostren que la reducció temporal de la capa d'ozó, entre un 9 i un 39%, pot augmentar la incidència de la radiació ultraviolada entre un 13 i un 49%.

A diferència de la reducció de la capa d'ozó estratosfèric --a uns 25 quilòmetres d'altitud-- a la zona antàrtica, afavorida per l'emissió de gasos clorofluorurs (CFC) i més habitual durant la tardor (primavera austral), els miniforats d'ozó més destacats es produïxen durant l'hivern (gairebé el 60%), segons les conclusions de la investigació desenvolupada per la Universitat de València, l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), el Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrània (CEAM) i la Universitat Politècnica de València.

Per la seua banda, l'origen d'este fenomen es troba en la mateixa circulació atmosfèrica, és a dir, no està determinat per la contaminació química generada per activitats humanes.

"Estos miniforats de la capa d'ozó estratosfèrica, que afecten tota la Península Ibèrica, són causats per l'existència d'anticiclons anòmals sobre les illes Açores, que envien masses d'aire de llarg recorregut procedents del Carib cap al nostre territori", argumenta el coordinador d'aquest treball, José Antonio Martínez, catedràtic de Física de la Terra i Termodinàmica de la Facultat de Física.

La Universitat de València estudia la radiació ultraviolada a nivell del terra amb la finalitat de millorar les prediccions dels índexs UV "sempre amb vista als efectes que puguen tindre este tipus de llamps sobre la salut humana, particularment en molèsties com l'eritema o cremada solar, uns estudis que també realitzem en col·laboració amb el Servici de Dermatologia de l'Hospital General Universitari de València", apunten Martínez i María Pilar Utrillas.

L'Agència Estatal de Meteorologia, al seu torn, ressalta que els miniforats de la capa d'ozó en la vertical de la Comunitat Valenciana més rellevants "es van detectar entre novembre i març, quan la radiació ultraviolada és poc significativa", afirmen Jose Àngel Núñez i Jorge Tamayo.

Tot i això, "si canvien els patrons climàtics de circulació atmosfèrica, a causa de processos com l'escalfament global, estes dades sobre miniforats seran fonamentals per a elaborar mapes de predicció de risc i avisos especials sobre índexs de radiació ultraviolada més elevada del normal", agreguen Núñez i Tamayo.

Este treball ha estat finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (Micinn), mitjançant els Projectes 'Graccie (CSD2007-00067, Consolideringenio 2010 Program)' i CGL2007-60648; mentre que la col·laboració de A. R. Esteve ha estat possible per una beca (BES-2006-12521) del Micinn. Per part seua, el CEAM està finançat per la Generalitat Valenciana i Bancaixa.

El treball d'investigació podeu trobar-lo ací.