Fa ara 20 anys, l'agost del 2006, va nàixer meteontinyent.
Unes setmanes abans, al juliol, vaig adquirir la meua primera estació meteorològica semiprofessional: una Davis Vantage Pro. Al principi no estava connectada a internet, però de seguida vaig afegir el mòdul Weatherlink per a incorporar-la a la xarxa. La sensació que vaig tindre el 24 d'agost del 2006 quan vaig aconseguir configurar-la a Meteoclimatic i van començar a pujar les dades no l'oblidaré mai. Eixir al carrer i saber que la informació s'actualitzava automàticament a través d'un PC funcionant de manera ininterrompuda, i que qualsevol persona arreu del món la podia consultar, no tenia preu.
Aquell dia es va registrar una mínima de 18,7 ºC, una màxima de 30,9 ºC i al diari d'observacions vaig anotar el següent: "bancs de núvols baixos cap a llevant a primer hora. Sol després i per la vesprada es tapa amb núvols mitjans". Aquell agost només es van superar els 35 ºC en tres ocasions i des del dia 17 les mínimes es van moure entre els 17 i els 19 ºC. Igualet que ara, vaja...
En aquells temps, els aficionats compartíem experiències i inquietuds a través dels fòrums d'internet. Quasi al mateix temps, Jesús Martí ("Timonet Gelat"), qui més endavant seria el primer president d'AVAMET, va posar en marxa Ontimet, i a internet només es podien consultar les dades d'Ontinyent corresponents al Llombo, Germanies i el Jaume I. No era tan senzill com ara el muntatge d'una estació automàtica: tenia certa complicació la configuració de tots els elements i de vegades calia importar el material des de l'estranger.
De manera autodidacta vaig crear un web casolà, meteontinyent.es, amb dades, gràfics i enllaços d'interés per al visitant. Eixa pàgina ha anat evolucionant amb els anys i la seua estructura inicial ha donat forma fins ara al portal actual, el qual estrenarà en breu una versió més moderna i responsiva. Agraïsc des d'ací als comerços locals (i també a algun particular) que durant anys van donar suport econòmic al creixement i a la consolidació del projecte.
A poc a poc, la xarxa d'estacions es va ampliar: Fontanars dels Alforins (mai podré agrair prou a Vicent Úbeda la seua implicació i interés en el bon funcionament de l'observatori), Santa Anna nord / Foia de la Perera, Alt de Toledo (l'observatori del company Juan Antonio Soler), Alba, Ponceta (ja tancat), Torre de Torús i Sant Josep (no el de l'any 2011 al parc Mestre Ferrero). Es tracta d'un equipament de magnitud considerable que requereix manteniment constant i renovació periòdica del material. Alguns dels observatoris disposen també de pluviòmetres manuals i de sensors redundants que, en cas d'avaria greu, continuarien pujant dades a les xarxes per a mantindre la consistència de les sèries climàtiques.
Més tard va arribar la revolució dels dispositius mòbils i l'omnipresència de les xarxes socials. L'usuari ja no busca tant la informació al web, com que li arribe de manera àgil a través de canals personalitzats. Per això, meteontinyent està present en les xarxes més habituals oferint dades, estadístiques, resums i contingut útil com ara avisos meteorològics, imatges i curiositats. Al blog es continuen publicant els resums mensuals i articles diversos.
Alhora, s'ha col·laborat de forma desinteressada amb diversos mitjans de comunicació: Crònica (2 anys), El Periòdic d'Ontinyent, TV3, Ràdio Ontinyent SER, Ràdiotelevisió Valenciana, VilaWeb, etc.
Resum anual publicat a la revista Crònica
Ara bé, el fet que ha donat l'empenta definitiva a la meteorologia semiprofessional al nostre territori ha sigut la creació i el creixement d'AVAMET (Associació Valenciana de Meteorologia Josep Peinado). Els aficionats vam passar de compartir experiències als fòrums de Meteored i Ontimet, les "kedades" i la xarxa Meteonix de Sergi Segura a donar forma a un projecte d'associacionisme seriós que, ara mateix, és la referència en dades meteorològiques per a moltes entitats oficials i privades, investigadors i mitjans de comunicació. És un fet que meteontinyent i AVAMET es retroalimenten, i és precisament en companyia d'AVAMET com es manté viu i en forma el projecte.
Al llarg d'aquests 20 anys (i abans, per descomptat) he conegut moltes persones de les quals he aprés moltíssim. També s'ha col·laborat i ajudat en el muntatge d'estacions d'altres aficionats i de centres educatius: entre tots formem una xarxa d'experiències i coneixements que es va adaptant als avanços tecnològics.
S'han presentat també, com no, moments difícils, de desànim: ordinadors espatllats, sensors que fallaven el el pitjor moment, talls d'electricitat, connexions inestables... Quan fa poc més de dos anys ens van "hackejar" la pàgina de Facebook, vam haver de començar des de zero altra vegada. Hui podem dir amb orgull que els seguidors no ens han girat l'esquena i ara mateix la pàgina ja supera els seguidors que teníem en aquell moment.
Amb el temps s'aprén a relativitzar certes adversitats i no passa res si una estació està unes hores sense actualitzar les dades, no es pot preparar l'informe mensual el primer de cada mes o no ens podem desplaçar de forma immediata a llegir un pluviòmetre manual.
Són innombrables els meteors que han deixat la seua petjada en les sèries climàtiques: èpoques de sequera, aiguats, temporals de vent, gelades, esclafits, boira, pedregades, rècords de calor cada vegada més freqüents... Esperem continuar compartint amb tots vosaltres 20 anys més de ruixats inesperats, dades sorprenents, avisos inquietants, gràfics curiosos, imatges impressionants i tots eixos fenòmens i sensacions que la natura ens regala dia rere dia. Gràcies per la vostra confiança!
