Tota la informació sobre l'eclipsi de Sol del divendres 20 de març de 2015

Un dels fenòmens astronòmics més espectaculars que de tant en tant tenim al nostre abast és un eclipsi de Sol. El matí del divendres 20 tindrem la oportunitat (si acompanya l'oratge, cosa poc probable a hores d'ara) d'observar-ne un a la península Ibèrica. Serà parcial, ja que el pas de la Lluna per davant del Sol l'ocultarà aproximadament un 70%. Només en una estreta franja de l'Atlàntic nord serà total.

L'eclipsi començarà cap a les 9 i 5 i finalitzarà sobre les 11 i 20 (màxima ocultació a les 10 i 10). De cap manera s'ha d'observar directament al Sol: millor fer-ho per projecció o utilitzant filtres adequats. També serà retransmés per diferents webs si al final els núvols fan acte d'aparició).

Aspecte de l'eclipsi a la zona de València

Trajectòria de l'eclipsi

Animació de l'eclipsi

Més informació en les següents planes web:

Microsiervos (@wicho)
Pols d'estels (Enric Marco)
Huffingtonpost.es (Elena Santos - Margarita Lázaro)
OAN (Observatorio Astronómico Nacional)

Trobada als Serrans: 1r aniversari de l'estació meteorològica de Titaguas

 Detall posterior de la nova samarreta d'AVAMET

Qualsevol excusa és bona per reunir-se amb els companys d'afició, però esta vegada pagava la pena: un cap de setmana a Titaguas i Aras de los Olmos, on la meteorologia i l'astronomia van de la mà.

Fa poc més d'un any, AVAMET inaugurava la seua segona estació pròpia a Titaguas, en concret a les instal·lacions de Cosmofísica. Aquella llavor va germinant i ara s'ha posat en funcionament una gàbia meteorològica manual, primer element del futur parc meteorològic i astronòmic de la localitat.

Detall de l'instrumental de la gàbia, a la qual per cert li falta un petit ajust per la part posterior

El matí del dissabte va estar dedicat a les ponències de Daniel Millán, el nostre tresorer ("1 any d'observacions a Titaguas. Estació automàtica d'AVAMET de Titaguas-Cosmofísica"), de Joanma Bullón ("25 anys de meteorología a Aras dels Oms (1989-2014)" i “Meteorologia del Javalambre Valencià a 1750 metres d’altitut”) i d'Ángela del Castillo, directora de l'Escola de Ciències Cosmofísica de Titaguas ("La Meteorologia a l’Escola de Ciéncies de Cosmofísica").

Per la vesprada, i abans de l'arribada del gruix del grup, els assistents van tindre una visita guiada per Titaguas i el seu meravellós entorn.

De nit vam gaudir d'una observació astronòmica sota les directrius d'Ángela i Emilio, als quals agraïm la seua hospitalitat i disposició.

La Lluna, Mart, Spica i en primer pla l'estació meteorològica Davis Vantage Vue

 L'Osa Major culmina la cúpula de l'observatori de Titaguas

El diumenge les activitats es van traslladar a la veïna població d'Aras de los Olmos, posseïdora d'un cel excepcional per a l'observació astronòmica i a on hi ha instal·lats diferents telescopis. Abans d'una ruta d'un parell d'hores per les serres del voltant, Joanma Bullón feia mostra de la seua meticulositat en la presa de dades meteorològiques.
 

Joanma Bullón fent l'observació diària en l'observatori d'Aras de los Olmos

Un merescut dinar al restaurant "Las Sabinas" d'Aras Rural va ser el preludi d'una de les activitats més esperades i que no va ser possible al matí: l'observació del sol per projecció amb el telescopi que té Joanma per a este tipus d'activitats. Vam quedar meravellats per la immensa base de dades d'imatges solars en tres bandes diferents que ha recopilat en els últims 30 anys. Un tresor i una tasca poc reconeguts.

Detall de l'espill del telescopi

La Cambra d'Aras disposa de molt d'instrumental per a l'observació solar

 El disc solar amb les típiques taques, reflex de l'activitat de l'estrella

Vam arribar a casa rebentats, però ja estem pensant en la pròxima trobada, al setembre, que enguany afegirà al típic sopar "buscant la gota freda" la instal·lació d'una estació meteorològica al càmping de Mariola. Vos mantindrem informats!

Posta de sol a Titaguas. En primer pla, la gàbia oficialment inaugurada el dissabte

Aras de los Olmos. El pas d'un front va impedir l'observació solar al matí

 Excepcional ombra per a descansar i escoltar a Joanma Bullón

El cel es va mostrar generós oferint-nos boniques formacions nuvoloses

Quantes espècies de pi vam ser capaços d'identificar?

La pluja no va fer acte de presència

Segur que arriba l'hivern?

Si parlem de l'hivern astronòmic, és evident que sí. Comença amb el solstici d'hivern, que fa referència a una posició concreta del sol a l'equador celeste que ve determinada invariablement per les lleis físiques i matemàtiques.

Ara bé, l'hivern meteorològic (desembre, gener i febrer) va començar fa tres setmanes però les temperatures que estem tenint estos dies ens fan dubtar. És clar que tenim molt poques hores de sol i la temperatura diürna no es pot disparar en excés, mentre que la llarga nit fa caure els termòmetres. Tot i així, la mitjana mensual ara per ara se situa en un grau i mig per sobre del que és habitual al desembre, en la línia dels mesos anteriors. Les altes pressions, situades de manera que ens fan arribat vent aponentat, i una massa d'aire càlid propicien estes temperatures tan suaus que estem tenint sobretot als migdies.

No obstant això, el cap de setmana de Nadal canviarà la direcció del vent: entrarà més humit i refrescarà l'ambient, portant alguns núvols baixos i potser quatre gotes.

I no oblidem que la tradicional estampa nadalenca de paisatges blanquejats per la neu no té cap sentit a les nostres comarques: és ben normal que al desembre o gener un potent anticicló estabilitze el temps i porte algunes boires i oratge eixut.

Una pluja d'estels que podria ser una tempesta de meteors

Al llarg de la seua òrbita, el nostre planeta travessa zones del sistema solar plenes de pols i restes de cometes. Són els estels fugaços o meteors que veiem de tant en tant a les nits quan entren a l'atmosfera terrestre i es cremen.
Estes pluges d'estels reben el nom de la zona del cel d'on la perspectiva ens fa veure que venen. Les Dracònides tenen un radiant situat a la constel·lació del Dragó, que a l'hora del màxim estarà situada al nord-oest del cel, ben a prop de l'estrella polar.

La màxima visibilitat de la pluja es produirà a una hora immillorable: entre les 21 i les 23 hores del dissabte 8 d'octubre. Per desgràcia tenen un lluentor dèbil i damunt la Lluna estarà quasi plena. Però compensarà el fet que se n'esperen moltes i són lentes, de manera que serà fàcil identificar-les.

 

Cal anar a un lloc fosc allunyat de les llums de les nostres ciutats, i per supost ben abrigats.
Teniu molta més informació al bloc "Pols d'estels" d'Enric Marco, al bloc de l'oratge de RTVV i a la plana web de la NASA en espanyol.

Eclipsi total de Lluna el dimecres 15 de juny

La notícia l'haureu trobat a la xarxa i també als mitjans tradicionals: a primera hora de la nit del dimecres 15 de juny podrem gaudir d'un eclipsi total de Lluna.
Esperem que l'oratge acompanye. En principi no ha d'haver-hi cap dificultat per observar-lo, però no podem descartar alguna boirina originada per vent humit de gregal, més probable com més cap a la costa ens trobem.
Vos deixe uns enllaços per a què pugueu ampliar la informació sobre el fenomen (prou habitual, per cert):

Bloc Pols d'estels

Bloc de l'oratge-RTVV

Noticias de la ciencia

Atmosferica.com

Eclipsi parcial de sol per al dia 4

Comencem l'any 2011 amb un esdeveniment astronòmic notable i sempre interessant: un eclipsi de sol, que a més, serà visible des de les nostres comarques.

Com sabeu, es produeix perquè la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra i ens projecta la seua ombra.

Sóc de l'opinió que, quan es produeix algun fet astronòmic interessant, automàticament es compleix la llei de Murphy aplicada a l'astronomia, segons la qual algun fenomen meteorològic no desitjat farà malbé l'observació d'eixe fet astronòmic. Esperem, doncs, que els núvols ens permeten gaudir de l'eclipsi, que s'estarà produint quan el sol s'alce per darrere de la serra, cap a les 8 i mitja del matí.

Més informació al respecte a Microsiervos, Pols d'estels i la NASA.

Júpiter, ben visible a la mitjanit

T'ha sorprés la lluentor d'algun astre últimament? No, no em referisc a Venus, que bona part de l'estiu s'ha deixat veure a la posta de sol, cap a l'oest. Estem parlant del planeta Júpiter, visible a ull nu com l'astre més brillant del cel després de la Lluna (i el Sol, clar). Està en oposició, és a dir, en la part oposada al sol, i per això és visible quasi tota la nit.

Si tens prismàtics i bon pols, enfoca'ls bé i podràs gaudir del planeta i quatre dels seus satèl·lits, que canvien de posició d'una nit a l'altra pel seu moviment al voltant del gegant gasós. I amb un telescopi, fins i tot podràs observar les bandes de núvols i, amb bones condicions de visibilitat (lluny de les llums de la ciutat), també de l'ombra d'alguna de les llunes sobre la part superior de l'atmosfera de Júpiter.

Pots trobar més detalls ací.

Les llàgrimes de sant Llorenç: matinada del 12 al 13 d'agost

(Informació extreta del Blog del temps de TV3)

Ja sabeu que al voltant del 12 d’agost toca mirar el cel de nit. Estos dies la Terra està interceptant la pols del cometa Swift-Tuttle que va ser observat el 1862 i el 1992. Quan estes restes del cometa entren en contacte amb l’atmosfera de la Terra es cremen i donen lloc a les conegudes estrelles fugaces que s’anomenen "llàgrimes de Sant Llorenç" o "Perseides".

Les llàgrimes de Sant Llorenç es poden veure uns quants dies abans i després al voltant del dia 12 o 13 d’agost, que sol ser quan se'n produeix el màxim. Entre el 8 i el 15 d’agost són bons dies per observar amb certes garanties aquest fenomen. Segons la SOMYCE (Sociedad de Observadores de Meteoros y Cometas de España), aquest any el màxim es donarà entre la 1 h i 30 minuts de la nit del 12 al 13 d’agost i les 4 h de la matinada del dia 13.

El punt radiant de les estrelles està situat al voltant de la constel·lació de Perseu, que a les 2 h de la matinada del dia 13 estarà aproximadament mirant cap al nord-est.

Enguany que la Lluna acompanyava l'observació (ja que està en fase de nova i això afavoreix que hi haja més foscor) potser tindrem núvols que impedisquen gaudir del fenomen, ja que està prevista una inestabilització de l'oratge. Vaja, justament ara, després de mes i mig llarg d'estabilitat...

Més detalls sobre esta pluja d'estrelles fugaces ací i ací.

I encara més: estos dies es pot observar (quan comença a enfosquir-se després de la posta del Sol) una conjunció planetària notable, és a dir, diversos planetes del nostre Sistema Solar que per qüestions de perspectiva es veuen molt pròxims al cel. Ací teniu de manera aproximada la situació dels mateixos, en una imatge generada pel programa Stellarium i penjada per Enric Marco al seu blog "Pols d'estels":

Vinga, a gaudir del cel, ara que disposem de més temps lliure!

L'observació del cel de setembre

Per a aquells que teniu alguna inquietud astronòmica, vos facilite alguns enllaços amb informació sobre els objectes i esdeveniments més destacables pel que fa a l'altra observació del cel (la que no és meteorològica...):

EL PAÍS
Pols d'estels (Enric Marco)
Fora d'òrbita (menú de l'esquerra, efemèrides)
El cielo del mes

També vos deixe un llistat de les associacions astronòmiques del nostre àmbit lingüístic.

Observació del cel en abril

Per als qui teniu afició per l'observació astronòmica, ací teniu algunes indicacions per a l'observació planetària, cometària, galàxies, etc.

També trobareu informació i diferents efemèrides ací i ací. I per supost al fantàstic Pols d'estels, al qual teniu enllaç fix a la plana principal del meu bloc.

La lluna plena més gran de l'any

Vos pose un enllaç a l'article d'Astroseti on es comenta el fenomen. I també la informació de "Ciencia&NASA".

(Tingueu en compte la llei de Murphy aplicada a l'astronomia, l'enunciat de la qual es pot resumir com "donat qualsevol fenomen astronòmic extraordinari, les condicions meteorològiques s'aliaran per tal que no siga visible a l'observador").

Conjunció planetària

S'asserena el cel, ha passat el front i les meravelles del firmament ens segueixen sorprenent periòdicament.

Des de fa alguns dies, els planetes Mart i Júpiter apareixen visualment molt a prop un de l'altre, en un fenomen anomenat conjunció. Però entra en escena un convidat habitual: el satèl·lit natural de la Terra, la Lluna, formant tots tres un espectacle astronòmic que no passa desapercebut.

Podeu intentar fotografiar-lo cap al sudoest, poc després de la posta del sol.

Hui diumenge he aconseguit estes tres fotos. Espere que vos agraden.


(Edite el dilluns 1 de desembre)

M'he gelat fent les fotos, però crec que ha valgut la pena. S'hi pot observar com la Lluna ha ocultat el planeta Júpiter. Ací les teniu:

16 d'agost: eclipsi parcial de Lluna

Coincidint amb la Lluna plena, es produirà un eclipsi parcial de Lluna, visible abans de la mitjanit.

Vos pose un enllaç amb més informació a l'interessantíssim bloc "Pols d'estels" d'Enric Marco:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/103333

El nostre veí: Mart

El petit planeta Mart sempre ha despertat un fort interés, per la seua presència rogenca al cel i perquè al telescopi mostra un inquietant aspecte. Aquestos dies, un nou enginy espacial, la sonda Phoenix, ha arribat a la seua superfície. S'ha situat en latituds elevades, més a prop del pol nord del planeta i amb moltes possibilitats de confirmar la presència de gel a pocs centímetres per sota la superfície.

Ací teniu alguns enllaços que vos permetran ampliar informació sobre la missió de la NASA:

http://www.nasa.gov/mission_pages/phoenix/main/index.html

http://phoenix.lpl.arizona.edu/

http://ciencia.nasa.gov/headlines/y2008/25may_phoenix2.htm?list366061

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/94625

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Phoenix/prepara/excavar/Marte/elpepusoc/20080528elpepisoc_5/Tes

http://www.elmundo.es/elmundo/2008/05/26/ciencia/1211760918.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2008/05/27/ecologia/1211882849.html

Eclipsi total de Lluna (21 de febrer de 2008)

El 21 de febrer es produirà un eclipsi total de Lluna visible des de les nostres comarques. Fins a setembre de 2015 no podrem contemplar de nou un eclipsi similar de principi a fi en tot el territori espanyol.

El primer contacte amb l'ombra de la Terra es produirà a les 02:42 (hora local). El centre de l'eclipsi serà a les 04:25 de la nit i l'últim contacte amb l'ombra tindrà lloc a les 6:08 de la matinada, també hora local. La duració de la totalitat serà de 51 minuts, i l'altura de la lluna sobre l'horitzó variarà entre uns 61 i uns 19º aproximadament.

Així que caldrà abrigar-se bé si volem seguir el fenomen.

(Act. 21.02.08, 12:30)
Malauradament les condicions meteorològiques ens han jugat una mala passada, i els núvols baixos que cobrien el cel en bona part de les nostres comarques han fet impossible l'observació del fenomen.
De tota manera, ací podeu veure un video de l'eclipsi:
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/02/21/videos/1203582293.html