D'un temps ençà s'han popularitzat les estacions meteorològiques automàtiques que envien, en temps real, les dades del temps a certs portals d'internet i ens permeten consultar fàcilment la informació de l'oratge a casa nostra a través, per exemple, del mòbil. S'han acabat els temps en què l'opció econòmica (20-50 €) consistia en penjar un sensor al balcó que enviava dades al receptor que teníem dins de casa (una possibilitat que encara existeix): la fiabilitat de les dades és baixa si no protegim el sensor adequadament del sol, la pluja i la influència de les parets dels edificis. Un protector Davis 7714 és la millor opció però això encareix (100 €) la instal·lació.
Ara per ara, amb una inversió relativament modesta (150-250 €, segons models i marques) podem tindre una estació meteorològica completa que mesura, a banda de la temperatura i la humitat relativa, la precipitació, la direcció i velocitat del vent, la pressió atmosfèrica i fins i tot la radiació solar i la ultraviolada. Porten consoles que presenten la informació de forma molt atractiva i la pugen a internet a través de la wi-fi de casa, sense necessitat de tindre un ordinador connectat de manera permanent. Fins a quin punt les dades que mesuren són fiables? Són comparables a les estacions semiprofessionals (Davis, posem per cas) que costen entre 500 i 1000 euros? Tractarem tot seguit de donar una resposta.
Per una banda tenim les conegudes estacions Netatmo. Ja podem dir-vos que la dada de temperatura exterior, la més important, no té cap validesa si el sensor no el protegim amb una gàbia protectora Davis i la pengem d'un màstil al terrat de la nostra vivenda. Si heu afegit el pluviòmetre, també haurà d'estar al terrat, anivellat i ben separat de qualsevol obstacle. Només d'aquesta manera la inversió haurà valgut la pena i estarem segurs de mesurar correctament els diferents paràmetres.
Mai col·locarem un sensor Netatmo (o altre) en un balcó, ni un pluviòmetre a menys d'1,5 m d'altura o a prop de vegetació i altres obstacles
La qualitat de construcció, evidentment, no és comparable a la dels models semiprofessionals Davis, que poden estar donant servei 10, 12 ó 15 anys amb un manteniment adequat i que donen dades d'una qualitat més que contrastada. Les estacions Davis són adequades per a aficionats avançats, col·legis, instituts i altres entitats privades o públiques. A més, tenim la possibilitat de separar els diferents sensors o afegir-ne de més especialitzats.
La xarxa Wunderground d'estacions automàtiques és la més coneguda: mostra dades de milers d'estacions meteorològiques de tot el planeta i nodreix d'informació a nombrosos portals i aplicacions del temps. El problema és la qualitat d'eixes dades: no hi ha control i es barregen estacions de referència per la seua fiabilitat amb veritables calamitats. Ho podem comprovar amb les següents captures de Wundermap, preses en diferents dies i a diferents hores a la zona d'Ontinyent. Observareu de seguida (apareixen assenyalades) els punts d'observació no fiables. En verd es pot apreciar la coherència de les dades de diferents estacions de la xarxa d'AVAMET. Si el propietari d'alguna d'aquestes estacions "crítiques" està llegint l'article caldria que revisara la seua instal·lació perquè és evident que no està oferint dades correctes a la comunitat d'usuaris del servei i distorsionen els algoritmes de funcionament dels portals.
En definitiva, aquestes estacions que ara s'estan posant de moda i que abans hem citat ens donaran moltes satisfaccions i dades homologables si tenim cura de fer una instal·lació correcta i fem un manteniment bàsic (comprovar bateries i piles, netejar pluviòmetre i panells d'alimentació,...). I si estan en el llistat d'estacions acceptades per AVAMET i us feu socis podran aparéixer a la MXO, la xarxa de referència al territori valencià.