No ens enganyem: els estius mediterranis són eixuts i molt calorosos. Les nits bascoses i les ponentades són habituals. Però siguem també seriosos i evitem, tal com fem en molts assumptes, anar al comentari fàcil. "Sempre ha fet calor", "ara toca això"... Doncs no és exactament així.
Com que ho tenim tot ben apuntat, podem afirmar que no fa la mateixa calor que abans. O millor dit, els episodis de nits on es fa difícil descansar i les jornades en les quals no es pot eixir al carrer per la forta calor són cada vegada més habituals.
Fixeu-vos: només l'estiu passat es van superar els 38º, a l'observatori del Llombo, 9 vegades, tantes com en els anys 2007, 2008, 2009, 2010 i 2011 junts. A la sèrie hi ha estius on no es va arribar a eixos 38º, un fet que possiblement soprenga i que per desgràcia comença a ser habitual. I en 54 ocasions vam tindre mínimes tropicals (superiors als 20º), tantes com en els anys 2007 i 2008 junts.
Quan l'escalfament del clima es fa tan evident i comença a afectar la salut de les persones més vulnerables i a la butxaca de ciutadans, entitats oficials i empreses, caldrà prendre mesures per evitar que el problema prenga una dimensió que ja no es puga controlar. Així que amagar-nos darrere de frases com "és estiu, ha de fer calor", "quina manera d'exagerar", etc., no porta enlloc.
