dimarts, 7 de setembre de 2010

Catàstrofe natural a la Vall d'Albaida

Tristor, impotència, indignació, por inclús ... Les paraules que mostren com ens trobem els valldalbaidins no s'acabarien mai. El cor en un puny, fum, cendra pertot arreu, sirenes, avions, ... El paisatge i la riquesa natural que ens envolta han patit un colp molt dur, i el record del que va passar el juliol de 1994 està ahí.

Els incendis ens havien respectat en un estiu moderadament calorós, però anit, sobtadament i en pocs minuts, l'infern es va fer present en les nostres serres. Diversos focus pràcticament simultanis ens fan pensar el pitjor: algú o alguns han botat foc a unes muntanyes que començaven a respirar.

Difícilment es va dormir anit: a través de les xarxes socials, fòrums, etc., la gent anava informant i informant-se en temps real, i a hores d'ara encara ho fa. La proximitat de la nit farà que la situació siga de nou complicada, ja que en qualsevol moment poc revifar el foc.

S'han penjat moltíssimes fotografies i també vídeos a internet, però ací vos en pose algunes de les que he vist.