Ja sabeu que al voltant del 12 d’agost toca mirar el cel de nit. Estos dies la Terra està interceptant la pols del cometa Swift-Tuttle que va ser observat el 1862 i el 1992. Quan estes restes del cometa entren en contacte amb l’atmosfera de la Terra es cremen i donen lloc a les conegudes estrelles fugaces que s’anomenen "llàgrimes de Sant Llorenç" o "Perseides".
Les llàgrimes de Sant Llorenç es poden veure uns quants dies abans i després al voltant del dia 12 o 13 d’agost, que sol ser quan se'n produeix el màxim. Entre el 8 i el 15 d’agost són bons dies per observar amb certes garanties aquest fenomen. Segons la SOMYCE (Sociedad de Observadores de Meteoros y Cometas de España), aquest any el màxim es donarà entre la 1 h i 30 minuts de la nit del 12 al 13 d’agost i les 4 h de la matinada del dia 13.
El punt radiant de les estrelles està situat al voltant de la constel·lació de Perseu, que a les 2 h de la matinada del dia 13 estarà aproximadament mirant cap al nord-est.
Enguany que la Lluna acompanyava l'observació (ja que està en fase de nova i això afavoreix que hi haja més foscor) potser tindrem núvols que impedisquen gaudir del fenomen, ja que està prevista una inestabilització de l'oratge. Vaja, justament ara, després de mes i mig llarg d'estabilitat...
Més detalls sobre esta pluja d'estrelles fugaces ací i ací.
I encara més: estos dies es pot observar (quan comença a enfosquir-se després de la posta del Sol) una conjunció planetària notable, és a dir, diversos planetes del nostre Sistema Solar que per qüestions de perspectiva es veuen molt pròxims al cel. Ací teniu de manera aproximada la situació dels mateixos, en una imatge generada pel programa Stellarium i penjada per Enric Marco al seu blog "Pols d'estels":
Vinga, a gaudir del cel, ara que disposem de més temps lliure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada