dimarts, 29 de març de 2011

Rafael Armengot, predictor d'AEMET, a l'Olleria

Esta vesprada, i a càrrec de Rafael Armengot, ha tingut lloc l'última de les xarrades organitzades per l'Ajuntament de l'Olleria en el que ha anomenat "Mes de la meteorologia". Armengot, doctor en geografia i màster en meteorologia, és predictor al Grup de Predicció i Vigilància (GPV) de l'AEMET a València. Com a professor associat de la Universitat de València, ha impartit les matèries "Clima i activitat humana", "Riscs naturals" i "Hidrologia". És autor de nombrosos articles i col·laboracions sobre fenòmens meteorològics adversos i del llibre "Las lluvias intensas en la Comunidad Valenciana".

Amb poca presència de públic, és cert, Armengot ha fet un repàs històric sobre l'evolució de la predicció meteorològica, centrant-se en els avanços tècnics assolits en la segona meitat del segle XX, sobretot amb l'aportació dels satèl·lits artificials. A partir de certes vivències personals, com la pantanada de 1982, ens ha mostrat els grans canvis produïts en la predicció i observació meteorològica al nostre país arran d'aquell episodi i d'altres com les inundacions a Bilbao l'any següent.

Ara per ara, la presència de radars meteorològics, detectors de llamps, satèl·lits polars i geostacionaris, xarxes hidrològiques, supercomputadors i, com no, les xarxes d'estacions d'aficionats com meteoclimatic fan de l'observació i la predicció meteorològica un àmbit científic punter.

Ha explicat el funcionament dels models numèrics de predicció, els seus avanços en els últims anys i també les seues limitacions. Segons ell, arribarà un punt en què el mateix comportament caòtic de l'atmosfera imposarà un límit a l'exactitud de les prediccions.

Després de mostrar alguns exemples gràfics i de recomanar alguns enllaços d'internet, ha reconegut la poca fiabilitat de les prediccions estacionals, i més encara de les climàtiques a llarg termini.

En resum, una conferència molt interessant a càrrec d'un gran professional i millor persona.